, però abans
voldríem agraïr molt sincerament a tots els assistents, col·laboradors i
ponents el vostre suport, entusiasme i predisposició.
A més de
motivar-nos a continuar i a fer-ho millor, és immensament gratificant
veure i comprovar la bona acollida, l'ambient i les ganes amb què tothom
va viure la
Mil gràcies al
Marcos Muñoz per la passió amb què és capaç de
transmetre el seu amor cap a les "petits" coses, a la
Nieves Gálvez per
la paciència i l'esforç amb què ens va il·lustrar la relació entre les
sèries i la música, als miniwhovians per fer-nos tocar de peu a terra,
al
Raül Tidor pel compromís, les ganes i la seva particular sorpresa
final, i la
Montse Garcia pel seu humor, predisposició i per fer que
això sigui més que parlar sobre una sèrie de televisió.
També al
Centre Cívic Can Pau Raba, a la
Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de
Vic per donar-nos l'espai, el recolzament i la llibertat per fer-ho de
la manera amb què ens agrada treballar, a l'
Editorial Gigamesh per
l'activa participació en les dues Audiències Catòdiques, al
Cineclub Vic
per les mencions i germanor demostrades i tots aquells que ens heu
ajudat en la difusió i en donar a conèixer aquest petitíssim col·lectiu
que es diu Els Reis Catòdics.
I molt personalment, com no, a
l'
Àlvar Amat per les seves preuades idees i el fosc però incansable
treball fins més enllà de les matinades, al
Quim Crusellas per la
fantàstica i desinteressada PROMO que ens va regalar, al
Jaume Salés per
ser un tipus de compromís il·limitat i bondat infinita, al
Sergi Calle
per estar a tot arreu, i sempre, sense estar-hi del tot present, al
Pol
Robles per la seva agenda privada, als
Llops de Manlleu per mossegar
però també per deixar-se mossegar i al xicot que ens va il·luminar el
dissabte amb el seu
k-9 artesanal i motoritzat.
Ens reafirmem amb
les ganes d'estendre el projecte però també amb la de convertir els
Reis Catòdic en un punt de trobada per a seguidors de les sèries, de la
cultura popular -en definitiva d'aquella cultura amb menys presència en
les enciclopèdies autoritzades- però sobretot, fer-ho i gaudir-ho en
família, de manera propera, divertidament i amb la conversa,
l'intercanvi i les ganes per aprendre de manera col·lectiva i sempre amb
un somriure a la boca.
I com no, i molt principalment, a tots els assistents, que en definitiva sou el nostre particular tresor.
Ens queda el sorteig, els vídeos de les xerrades, penjar les fotos i
hivernar uns mesos per l'any que ve renéixer amb la mateixa il·lusió.
A tots, moltíssimes gràcies, és moment ja de deixar que les corones reials agafin pols a dalt a les golfes...