True Detective és una sèrie que pot estudiar-se des de moltes perspectives diferents. Referents literaris que es remunten més enllà de Lovecraft o Arthur Machen, religiosos, filosòfics o espirituals no hi falten, com tampoc un bon grapat d'especulacions i consipiracions d'índole més satànica que fan salivar als guionistes de Cuarto Milenio.
Ara bé, el text que més bé resumeix l'escència i la peculiar mirada 'weird' i nihilista de Rust Cohle prové de l'anàlisi de l'apartat musical de la sèrie.
David Bizarro, ha analitzat les claus de True detective en base a la 'psicogeografia', i ha traçat un text que aprofundeix en la influència de l'entorn i el context geogràfic més immediat en el comportament i la formació de les identitats que l'habiten.
Cohle, capaç d'absorbir i interioritzar tots aquests matisos i emocions de forma molt especial, gairebé paranormal, és el catalitzador, l'ectoplasma d'una mentalitat de concep l'entorn com un organisme viu i en constant interacció amb els seus habitants.
L'escenari postindustrial, melancòlic i buit, però expressivament notori de Louisiana, són peces exclusivament disposades per erigir a Cohle com el corpus teòric de True Detective. I En tot això, l'apartat sonor i musical hi té molt a dir. Chapeau, al fantàstic text de David Bizarro, i que podeu trobar al bloc de El País.
Molt recomenable!
http://blogs.elpais.com/muro-de-sonido/2014/02/true-detective-una-psicogeograf%C3%ADa-norteamericana.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada