Jordi Sánchez Navarro: "Set regnes i (molt més): univers massiu i fandom a Game of Thrones"

La segona xerrada de la Primera Audiència Catòdica a càrrec de Jordi Sánchez Navarro.

Amb Game of Thrones com a fil conductor: fandom, universos massius i relats infinits, sèries, felicitacions a William Shatner... Una injecció d'autoestima per fans!



Ens estima George R. R. Martin???

Alberto Granda (Editorial Gigamesh) i Sergi Calle (Cineclub Vic): "George R. R. Martin, del text a la pantalla"

Aquí teniu la intervenció d'Alberto Granda (Editorial Gigamesh) i Sergi Calle (Cineclub Vic) a la Primera Audiència Catòdica.

Sota el títol de "George R. R. Martin, del text a la pantalla", Alberto i Sergi ens parlem com a autèntics skinchangers: els trobem passant d'editor a lector, de lector a seguidor de la sèrie, de seguidor a crític, de crític a fan...

Vídeo resum de la Primera Audiència Catòdica!

Per fer més amena aquesta Setmana Santa us hem preparat un vídeo resum de la Primera Audiència Catòdica. Un petit fragment de set minuts, injust i incomplet com és lògic, però suficient per anar obrint boca de cara la setmana vinent, que serà quan podreu gaudir de tot el material sencer.

Esperem que us agradi i que passeu una bona Setmana Santa Catòdica!

Game Of Thrones : una sèrie sense treva, amb SERIELIZADOS i Jordi Sánchez-Navarro

Primera Audiència Catòdica
CCVIC Can Pau Raba (VIC)
Dissabte 22 de març

Game Of Thrones, una sèrie sense treva.
amb SERIELIZADOS i Jordi Sánchez-Navarro.
Horari: 18:15

El darrer convidat de la Primera Audiència Catòdica vindrà a parlar-nos de l’èxit de la sèrie de l’HBO. Un convidat que no n'és UN... sinó QUATRE!

A poc per estrenar-se la quarta temporada de Game Of Thrones, i gaudint d’un repartiment eclèctic com el que tenim a la Primera Audiència Catòdica, hem pensat en reunir-ne uns quants i debatre acaloradament sobre el producte de l’HBO.

Sabent això, molt possiblement la xerrada derivi en un enfrontament dialèctic entre els partidaris i els detractors de la sèrie. Perquè la taula, com a tronc central en l’anàlisi de Game Of Thrones, estarà representada per una mescla d’especialistes, trolls, experts en comunicació i semiòtica, fans de George R.R. Martin, i cinèfils a punt per disparar.

‘Game OF Thrones, una sèrie sense treva’ serà una taula rodona d’una hora i escaig de durada que composarà un retrat itinerant i atropellat, desordenat i frenètic sobre els principals temes sobre la sèrie. Parlarem dels personatges que més odiem, sobre la famosa fotografia de Sophie Turner (Sansa) amb unes copes de més, d’inconsistències narratives, d’errors clamorosos en l’adaptació, de referents cinematogràfics i pictòrics, de l’HBO com a marca, del gènere de capa i espasa...

En definitiva, una orgia de dades, d’opinions irrellevants i reflexions acurades que et deixaran bocabadat i esmaperdut.

I com ho farem tot això? Doncs ho farem gràcies al poker de convidats que vindran amb SERIELIZADOS; el Betu Martínez i en Víctor Sala, com a fundadors del web, i el Joan Burdeus i el Carles Planas com a analistes i especialistes de la sèrie. També comptarem amb el seny, el talent i la bondat d’en Jordi Sánchez-Navarro, que anirà intervenint i dient-hi la seva quan ho cregui convenient; esperem que sigui sovint i de manera abundant.

Però, i perquè SERIELIZADOS? Doncs perquè ens agrada el seu web, perquè ens agrada molt com va néixer el seu projecte, però també perquè són joves, descarats i amb ganes de canviar les coses. Quan els hi vàrem dir si volien venir a parlar-nos de Game Of Thrones ens van dir que no n’eren molts fans. Acte seguit, van passar a ser el nostre objectiu.

En voleu més? Doncs consulteu el cartell del SERIELIZADOSfest, i comprendreu perquè els hem fet venir. Us sembla normal que per parlar de sèries de televisió reuneixis en una mateixa taula a Xavi Daura dels Venga Monjas i al Miguel Noguera? Nosaltres diem que sí!

I vosaltres també! O això esperem...

Set Regnes (i molt més): Univers massiu i fandom a Game of Thrones amb Jordi Sánchez Navarro

Primera Audiència Catòdica
CCVIC Can Pau Raba (VIC)
Dissabte 22 de Març

Set Regnes (i molt més): Univers massiu i fandom a Game of Thrones
amb Jordi Sánchez Navarro 
Horari: 17:00

College Humor: Game Of Thrones RPG

Després d’apropar-nos al text de George R.R. Martin a través del punt de vista de l’editorial i del lector, serà el torn de veure el fenomen des de la perspectiva FAN.

L’estreta però complexa relació que hi ha entre ‘obra’ i ‘fàndom’ ha sigut motiu d’estudi de múltiples i prestigiosos textos acadèmics de caire multidisciplinar.

Tanmateix, el fantàstic, en totes les seves variants i subcultures, ha sigut sempre un gènere especialment predisposat per la creació d’aquest tipus de comunitats. En aquesta línia, Game Of Thrones, per les seves característiques i particularitats pròpies, ha esdevingut un paradigma que l’ha situat en una posició privilegiada pel seu estudi al agrupar un ampli col·lectiu de fans i seguidors provinents dels diferents productes culturals.

En aquest sentit, l’univers massiu de Game Of Thrones ha dotat de certa visibilitat i legitimitat a una subcultura menystinguda i tractada fins ara com un col·lectiu parasitari i poc refinat intel·lectualment. Ara bé, el volum massiu d’aquests productes derivats i paral·lels a l’obra homenatjada s’han magnificat i democratitzat gràcies a un nou escenari en l’àmbit de les comunicacions. La mediació tecnològic doncs, ha aparegut per instaurar un model relacional i un escenari especialment prolífic per l’intercanvi i la retroalimentació entre els seus membres.

En tot això però, el paper de la indústria s’ha situat en una dualitat moral difícil de pair al no poder conjugar en un mateix discurs, la protecció pel seu producte oficial, els nous horitzons de merchandising orientats a aquest fàndom àvid de consumisme romàntic i la creació d'uns continguts que no fan més que alimentar i estimular la matexia obra.

Ens fa especial il·lusió anunciar que serà en Jordi Sánchez-Navarro qui ens parlarà de tot això. Aquells que l’hem gaudit llegint-lo i escoltant-lo sabem que Game Of Thrones serà només l'excusa perfecta per explicar-nos un munt de coses més entorn de la figura del fan i de la cultura popular en general.

Per aquells que en necessiteu presentació, el Jordi Sánchez-Navarro és doctor en Comunicació Audiovisual, ha sigut subdirector del Sitges Festival Internacional de cinema de Catalunya, i actualment n’és consultor de programació i coordinador de l’Anima’t. Ha sigut també director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com el Generació Digital de Catalunya Ràdio.

És autor d’una extensa producció com editor i escriptor en diferents àmbits de recerca, cinema i comunicació. Recentment ha publicat el Fanáticos, la cultura fan (2013), magnífica aproximació sobre el fenomen que ben segur en sentirem a parlar a la Primera Audiència Catòdica.

Nosaltres ja ens estem fregant les mans, i vosaltres no us ho voldreu perdre. No us ho perdonarieu.

George R.R. Martin, del text a la pantalla - Editorial Gigamesh i Sergi Calle (Cineclub Vic)

Primera Audiència Catòdica
CCVIC Can Pau Raba (VIC)
Dissabte 22 de Març 

George R. R. Martin, del text a la pantalla.
amb Editorial Gigamesh i Sergi Calle (Cineclub Vic).
Horari: 16h

La xerrada que obrirà la Primera Audiència Catòdica estarà dedicada a l'origen de tot plegat; la novel·la de George R.R. Martin. Vist així, ens ha semblat del tot necessari comptar amb la presència de l’Editorial Gigamesh, editor de la novel·la i principal actor en el fenomen que ha suposat la novel·la "Cançó de Gel i Foc" a Catalunya.

Tanmateix, la figura de l'Editorial Gigamesh també ens ha de servir per conèixer de primera mà com l'èxit sense precedents d'una novel·la ha servit a una editorial petita i amb un públic certament minoritari -però també reconeguda i estimada per tots els fans de la ciència-ficció- per evolucionar exponencialment cap a una indústria consolidada i amb un estil i empremta molt pròpia.

Hem de reconèixer que l'aposta per ‘Cançó de Gel i foc’, ara fa uns quants anys, va ser una aposta personal, però molt ambiciosa, que ha desembocat en tot un fenomen global, gairebé inimaginable.

D'aquesta manera, i per fer justícia a les dues cares de la indústria hem cregut imprescindible comptar també amb la presència i la veu del seu propi ‘lector’. En aquest sentit, la presència d'en Sergi Calle (Cineclub Vic) ens ha d'ajudar a entendre l'especial i genuïna relació que hi ha entre les dues parts, i al mateix temps, establir un diàleg que evidenciï l'estreta simbiosi que s'ha creat entre l'obra, l'autor i els seus fervorosos seguidors.

En definitiva, un acostament polièdric i plural al fenomen literari de George R.R. Martin, i que ens ha de servir com a punt de partida pel posterior anàlisi i esbudellament de l'exitosa sèrie de l'HBO.

La 'Psicogeografia' de True Detective

True Detective és una sèrie que pot estudiar-se des de moltes perspectives diferents. Referents literaris que es remunten més enllà de Lovecraft o Arthur Machen, religiosos, filosòfics o espirituals no hi falten, com tampoc un bon grapat d'especulacions i consipiracions d'índole més satànica que fan salivar als guionistes de Cuarto Milenio.

Ara bé, el text que més bé resumeix l'escència i la peculiar mirada 'weird' i nihilista de Rust Cohle prové de l'anàlisi de l'apartat musical de la sèrie.

David Bizarro, ha analitzat les claus de True detective en base a la 'psicogeografia', i ha traçat un text que aprofundeix en la influència de l'entorn i el context geogràfic més immediat en el comportament i la formació de les identitats que l'habiten.
 Cohle, capaç d'absorbir i interioritzar tots aquests matisos i emocions de forma molt especial, gairebé paranormal, és el catalitzador, l'ectoplasma d'una mentalitat de concep l'entorn com un organisme viu i en constant interacció amb els seus habitants.

L'escenari postindustrial, melancòlic i buit, però expressivament notori de Louisiana, són peces exclusivament disposades per erigir a Cohle com el corpus teòric de True Detective. I En tot això, l'apartat sonor i musical hi té molt a dir. Chapeau, al fantàstic text de David Bizarro, i que podeu trobar al bloc de El País.

 Molt recomenable! 

http://blogs.elpais.com/muro-de-sonido/2014/02/true-detective-una-psicogeograf%C3%ADa-norteamericana.html

Cooking With Hannibal?

Heu vist ja Cooking With Hannibal, la fantàstica promo que ha fet la NBC per la segona temporada d'Hannibal? Us imagineu un crossover d'Hannibal amb Pesadilla en la cocina? En quin plat convertiria l'Hannibal al 'bo' de Chicote?



Pels que encara no heu vist la sèrie, us avisem que només teniu fins el proper 28 de febrer per posar-vos al dia amb indiscutiblement, una de les millors sèries de la temporada passada. De fet, Hannibal és un dels fenomens televisius dels últims anys.

Tot i no haver estat especialment ben tractada a nivell d'audiència, però sí aplaudida per la crítica, la NBC va decidir sorprendre'ns a tots al apostar per la realització d'una nova temporada.

Hannibal doncs, basada en les novel·les de Thomas Harris -tot i beure gairebé més de la mitologia creada per la clàssica i magistral realització cinematogràfica d'Anthony Hopkins que del propi text de l'autor- segueix l’enfonsament de l'investigador i assessor de l'FBI Will Graham a mesura que Hannibal, el seu particular i pervers psiquiatra, va aflorant calculadorament en la trama principal per convertir-se en això, l'impecable assassí en sèrie amb més bon gust de tota la historiografia d'assassins catòdics i en el convidat fatalista de la majoria converses culinàries dels seus amics.

La sèrie de Bryan Fuller és especialment interessant per aquest joc narratiu en què ens fa partícips de la ‘deconstrucció’ del protagonista de la sèrie, Will Graham –si seguim la terminologia culinària-, amb el naixement i la construcció gradual d’Hannibal, l’antiheroi per excel·lència. Un estira i afluixa de personalitats que no arriben a conviure en cap moment, però que sempre apareixen en una proporció especialment precisa.

Hannibal és un relat tenebrós, a estones difícil de pair, s'ha de reconèixer, però també exquisidament ben escrit, i on en destaca l'estranya conjunció d'una violència desagradable i crua amb una estètica acurada i elegant que guanya força pel seu contrast. La passivitat amb què formula les escenes i com situa els personatges dins l'acció, recorden molt a l'obra d'Edward Hopper, una de les principals fonts referencials per l'apartat visual. Hannibal es recrea en els assassinats, és cert, però sempre explicats des d'una estètica pictòrica i d'art i assaig, i amb un espectre cromàtic fred però ric amb tons terrosos. El desenfoc selectiu en la majoria de plans respon a un modus operandi expressiu que prové de la perspectiva alienada i fragmentada de Will Graham. En definitiva, una sèrie per gaudir en totes les seves vessants.   

Per acabar, i sense entrar ni aprofundir en el magífic tram final amb què es tanca la primera temporada, i sense ànim de convertir-me en l'aixafaguitarres de torn, vull deixar patent que el 'Vide Cor Meum' és una peça tant bonica com esfereïdora, i que ben aviat serà recordada, irremeiablement, com la banda sonora de Lecter. 

Esperem doncs, a veure l'inici prometedor de la segona temporada. Però fins llavors, i honorant a la figura icònica i nostrada d'en Jaume Pastallé...Bona Cuina!

Per què ens agraden tant les sèries?

 

En Robert Jové ens ha preparat un escrit molt xulo que reflexiona sobre el motiu pel qual ens agraden tant les sèries de televisió.

Serà per l'increment de productes de qualitat en la indústria televisiva, pel seu format únic, o potser per la fidelització i empatia que ens provoca el seguiment i la progressió d'una vida que ens és aliena però que conté certs paral·lelismes amb la nostra?

Us deixem amb l'article d'en Robert, i us animem a dir-hi la vostra.


Per què ens agraden tant les sèries?

Que la televisió ofereix productes cinematogràfics d’alta qualitat ja només ho dubten els dinosaures més recalcitrants, una espècie en extinció que no caldria protegir. Estic totalment d’acord amb una frase que vaig sentir ja fa molt de temps (lamento no recordar l’autor) que deia: “Hi ha més cinema en un episodi dels Simpsons que en la majoria de films que s’estrenen”. Pot semblar exagerada però penso que el sentit de l’afirmació és correcte.

Abans era difícil veure un director o actor de cinema en els crèdits de les sèries, però ara és molt usual; David Lynch va ser dels pioners, però ara n’hi ha un munt: Martin Scorsese, Walter Hill, Jonathan Demne, Gus Van sant i Spike Lee, per només apuntar-ne uns quants, han dirigit episodis, i també és freqüent el transit a la inversa, és a dir, guionistes o autors que fan televisió i que triomfen en el cinema com Terence Winter o Aaron Sorkin.

Però la pregunta d’aquest escrit és: Per què ens agraden tant les sèries? Doncs perquè hi ha hagut un boom tant espectacular que ha fet aparèixer autèntiques obres d’art com The Wire, Breaking Bad o l’espectacular True Detective, de la que parlarem ben aviat. El paradigma de la televisió ben feta segurament és la cadena HBO.

Una de les claus penso que és la perfecta simbiosi entre sèrie pròpiament dita i serial, és a dir que en un únic episodi solen haver-hi fils narratius que es tanquen i d’altres que van evolucionant com en els fulletins del XIX i que deixen en l’espectador un punt d’intriga que només podrà satisfer si veu el proper episodi.

Una altra és la profusió de canals i gent amable que comparteix (algun dia hem de parlar de la por que tenen els autors en que compartim els seus productes, fins i tot ens diuen Pirates, demonitzant una pràctica que posa la cultura a l’abast de tothom).

Però jo penso que la clau de l’èxit rau en el format. La duració d’un episodi generalment és d’entre vint i seixanta minuts, amb alguna excepció d’episodis pilot o tancament de temporada. Vivim en una societat fastigosament accelerada, tothom té pressa per aconseguir o tenir i el valor més preuat és la immediatesa.

Però no podem prescindir de la ficció, necessitem que ens expliquin històries perquè ens ajuden a viure, ens permeten posar-nos a la pell d’altres i sentir empatia amb personatges que ens repelen però que al mateix temps admirem, viure en tercera persona aventures i situacions que mai coneixerem en la nostra mediocre vida. La Ficció és com una mena de preludi al somni, com somiar despert. Projectem els nostres anhels i les nostres esperances, temors i il·lusions ens les històries que ens expliquen.

Però hi ha un problema, arribem a casa cansats després d’una jornada estressant i si posem una pel·lícula ens adormim abans de la meitat, i no diguem res si ens posem a llegir: els hàbits de lectura són un dels índexs més depriments de la nostra societat.

Així doncs la duració d’un episodi és ideal pel nostre cervell, permet que ens expliquin una història, posar-nos a la pell d’un personatge, somiar despert en definitiva abans de tancar els ulls i enfonsar-nos al regne de Morfeo. I si l’adrenalina que desprèn ens desvetlla, doncs en posem un altre i ja està.

Robert Jové.

Primera Audiència Catòdica

L'equinocci de primavera portarà sota el braç el més cru hivern...

El 22 de març tindrà lloc la primera Audiència Catòdica, un espai de trobada per amants, fans i curiosos de les sèries televisives, dedicada en aquesta estrena a Game of Thrones.

Ben aviat us anirem descobrint els detalls de les activitats i de les persones que hi prendran part. Mentrestant, podeu anar fent boca...

RECORDEU:
Primera Audiència Catòdica
Dissabte 22 de març
CCVIC Can Pau Raba